1. |
Caminem plegats
03:20
|
|||
Vas conseguir trencar les reixes d'una gràbia que no em creia, vivint amb pressa.
Vas conseguir espantar aquell monstre que de nit et venia a veure, et tinc en compte.
I amb el temps hem crescut i canviat com el barri on vam créixer junts.
Inconscient tanco els ulls me'n recordo quan tu i jo vivíem perduts.
I ara entenc què vol dir la paraula amistat, què vol dir tenir algú quan navegues perdut en aquest mar.
I ara entenc què vol dir tenir algú al teu costat, i ens vam dir que els dos junts cremariem el món mentrestant caminem plegats.
Vas decidir canviar l'entorn vas treure el cap d'un toll de merda, vivint en reixes.
Imprescindible et porto al cor ets tu l'amic que em dóna l'empenta, et tinc en compte.
I amb el temps hem crescut i canviat com el barri on vam créixer junts.
Inconscient tanco els ulls me'n recordo quan tu i jo vivíem perduts.
I ara entenc què vol dir la paraula amistat, què vol dir tenir algú quan navegues perdut en aquest mar.
I ara entenc què vol dir tenir algú al teu costat, i ens vam dir que els dos junts cremariem el món mentrestant caminem plegats.
|
||||
2. |
Contra l'asfalt
03:10
|
|||
No hi veig solució,
respiro entre pols,
m'ha estripat el cor.
No estic preparat,
em sento cansat,
impacto de nou.
Fa fred al carrer,
no sóc el mateix,
jo et porto a dins meu.
Perdut per l'indret,
ens queda per fer
una parada a l'infern.
I veig com caic contra l'asfalt,
conto les hores trenco el mirall!
I veig com caic contra l'asfalt,
conto les hores trenco el mirall!
Torno a començar,
no penso parar,
això s'ha d'intentar.
Dintre l'enrenou
et busco de nou,
vull saber on estàs.
Figures de gel,
desfetes amb foc
criden el teu nom.
Jo et noto distant,
sé que estàs a prop,
serà l'últim cop
Caic contra l'asfalt,
conto les hores trenco el mirall!
I veig com caic contra l'asfalt,
conto les hores trenco el mirall!
No hi veig final...
I veig com caic...
Contra l'asfalt!
|
||||
3. |
Incendi
01:23
|
|||
Sento el foc dins meu,
el meu lloc l'infern.
Com la presó on van morir els teus somnis,
la sensació de viure en un incendi.
El paisatge està cremant i no saps com, però te'n surts.
Arrassant tot al teu pas, esborra el fum.
Sento el foc dins meu,
el meu lloc l'infern.
Gris com la cendra entre flames i pedres.
És fosc com l'ombra d'un núvol de tempesta.
Clavant l'estaca al meu pit que m'infecta em deixa ferit,
sé que encara puc seguir... faig l'últim crit.
Sento el foc dins meu,
el meu lloc l'infern.
|
||||
4. |
Mai més sol
02:07
|
|||
Ara és el moment, hem de sortir al carrer
la pluja són pedres i el fum negre al cel
Un altre dia intens com pot ser el teu i el meu,
a fora cau el fred com quan em vas dir adéu.
No trobes solució, et costa encaixar el cop
construïm un món millor i caure el mur entre tu i jo.
Ens van vendre aquell discurs escrit amb gotes de sang
digue'm tu què és just o no, saps que no camines sol.
Mai més sol, mai més sol, mai més sol, mai més sol.
Junts caminem pel foc, ho hem compartit tot
la història narrada l'hem escrit tu i jo.
Company del meu cor això és per tots dos,
recorda una cosa no camines sol.
Mai més sol, mai més sol, mai més sol, mai més sol...
Junts caminem pel foc, ho hem compartit tot
la història narrada l'hem escrit tu i jo.
Company del meu cor això és per tots dos,
recorda una cosa no camines sol.
Mai més sol, mai més sol, mai més sol, mai més sol...
|
||||
5. |
La vall del riu Brugent
01:51
|
|||
Com la vall on neix el riu vermell
per tu ho seguim fent tot.
Com un tall no puc parar de sagnar
i somriure entre plors.
No crec en el miratge
on no et puc abraçar.
Vull compartir el paisatge
sense haver de somiar.
Mantenim el teu lloc,
per molt que diguin el cel està a prop.
Com la vall on neix el riu vermell
per tu ho seguim fent tot.
Com un tall no puc parar de sagnar
i somriure entre plors.
Dintre un ambient salvatge,
veig pols al meu voltant.
Només el teu coratge
em fa tirar endavant.
Cridem fort el teu nom,
llàgrimes pinten de negre el record.
Per tu ho seguim fent tot.
Per tu ho seguirem fent tot.
Germà això és per tots dos.
Germà jo et porto al meu cor.
|
||||
6. |
Mar negre
02:06
|
|||
Sents que el món ja n'està fart,
fart d'engullir sempre sang i fetge,
cap on anem a parar?
No renuncio a ser animal,
si els humans dictem una sentencia,
cap on anem a parar?
I és tan normal com girar el cap i esquivar el que et molesta.
I veus com flota un altre cos pel mar on tu estiueges.
Boira de fum,
pols dins dels ulls.
Sense un futur,
si tots vivim com tu.
Junts seguirem navegant,
navegant perduts dintre el mar negre
cap on anem a parar?
Lluny de casa on hi ha aquell far,
suportarem junts una tempesta,
cap on anem a parar?
La nostra força és l'amistat que està emputjant la barca.
Anem sense rems, contracorrent, gràcies a tu trec forces.
Boira de fum,
pols dins dels ulls.
Sense un futur,
si tots vivim com tu.
|
||||
7. |
Dèficit d'atenció
02:02
|
|||
No hi pensis més oblida-ho tot,
veus el paisatge amb distorsió.
Et consumeixes com els dies
poc a poc et pot la por...
quan et sents sol.
Tornar a perdre el control,
impactar contra el terra.
Buscar la solució
segueixo amb els problemes.
Dins la pluja de vidres
en mig d'un niu d'empentes,
et marques el teu ritme,
com sempre s'accelera.
Uoooo
No tinc els peus a terra.
Uoooo
Enganya el teu cervell.
Uoooo
No tinc els peus a terra.
Uoooo
El límit no és el cel.
Ara ja ho saps tingueu clar i apreta fort,
enfronta el dia i torna a agafar el control.
Aquells moments que has viscut i ja no hi són,
al teu voltant queda rastre amb el seu nom.
Tornar a perdre el control,
impactar contra el terra.
Buscar la solució
segueixo amb els problemes.
Dins la pluja de vidres
en mig d'un niu d'empentes,
et marques el teu ritme,
com sempre s'accelera.
Uoooo
No tinc els peus a terra.
Uoooo
Enganya el teu cervell.
Uoooo
No tinc els peus a terra.
Uoooo
El límit no és el cel.
Enganya el teu cervel...
El límit no és el cel...
|
||||
8. |
Com t'ho has fet?
02:25
|
|||
I diga'm com t'ho has fet?
Tot és fosc fora.
I diga'm com t'ho has fet?
Les fotos ploren.
I què collons és el temps?
Allà on riu l'home per dins crida un nen.
I què collons és el temps?
Si es crema la història que tu i jo vam fer.
Tu diga'm com t'ho has fet?
Que ja no et reconec.
Tu diga'm com t'ho has fet?
Però aquí no hi queda res.
Ja no et veig,
i si al menys vaig caient com pes mort des del cel.
Ja no hi crec,
no li trobo el sentit ni em pregunto el perquè.
Ja no hi crec,
no li trobo el sentit ni em pregunto el perquè.
I ara entenc,
sento el fred que m'abriga i m'obliga a escopir-ho en nom teu.
Diga'm com t'ho has fet?
Ja no et reconec.
Tu diga'm com t'ho has fet?
Però aquí no hi queda res...
|
||||
9. |
Jaio (Els pets)
02:58
|
|||
Viure no és fàcil als seixanta,
quan no és la sang, el colesterol,
de tant en tant la salut t´espanta,
tot sense sal i ni gota d´alcohol.
No et falta gaire per jubilar-te,
però el pagès ho és fins que mor,
una altra feina has de buscar-te
i deixar el tros molt a contracor.
L´última glaçada del mes de març
et va obligar a donar aquest pas,
de matí quan te'n vas al nou treball,
se t´entelen els ulls tirant carrer avall.
De petit et van fer una guerra,
de jove et van vendre una pau,
de gran t´has cremat amb la terra
i ara jaio, et donen pel sac!
Tota la vida el vent de cara,
sovint fotut però pencant a gust,
estrenys els punys i alces la mirada,
preguntes a Déu si tot això és just.
És tard quan arribes i estàs xafat,
ella cus al teu costat,
"el camp no té remei", la dona et diu,
"però qui mana no, d´això no en viu!"
De petit et van fer una guerra,
de jove et van vendre una pau,
de gran t´has cremat amb la terra
i ara jaio, et donen pel sac!
|
Streaming and Download help
If you like Impuls, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp